Cites documentals i fonts: c. de Sant Pau

"Els sabadellencs, doncs, ja no s'acontentaren amb els locals que habilitaven per a les funcions teatrals, i l'any 1839 construïren un teatre de dos pisos al carrer de Sant Pau, al qual afegiren en 1851 un tercer pis a fi que hi poguessin cabre 800 persones. Aquest teatre fou aterrat més tard i sobre la seva àrea s'aixecà l'actual, que fou inaugurat el dia 13 d'octubre de 1876 i pel primer pis es comunica amb el gran saló del casino. És de forma elegant i suficient per a més de mil espectadors, té un bon escenari i llotges a la platea i als dos primers pisos i queda reservat el tercer per al públic." (p. 122).

"Casinos.- El casino visitat pels senyors Ducs de Montpensier fou el titulat Círculo Sabadellés, inaugurat el dia 22 de febrer del mateix any [1857] al carrer de Sant Pau, prop del teatre, i amb això queda dit que es comuniquen pel pis primer. Pertany, com aquest, a una societat de propietaris i consta d'un magnífic saló per a balls i reunions, sales per a cafè, biblioteques i billars. Dóna balls molt lluïts i concorreguts els dies de l'Aplec i de la Festa Major, a càrrec de la Societat, i en altres ocasions són sufragats pels socis subscriptors. És el lloc de reunió de les persones més distingides de la ciutat." (p.129)

"De la fundació del Casino i altres coses. La vanitat en molts pobles ha estat, sovint, una determinant de la seva cultura. Aquella féu que a la nostra vila cristal·litzés en la idea de crear un casino de categoria. I d'aquesta vanitat en nasqué el Casino dels senyors, el qual transformà el teatre vell. Els Llonch i els Casanoves, els Sogues i els Brujas, els Gorina i els Buxeda, els Cirera i els Masagué, etc., feren bastir el menut Teatre Principal amb certes semblances del Liceu de Barcelona." (p. 86)

"Recordo que a Sabadell hi havia l'escorxador públic al capdavall, allavors, del carrer de St. Pau. No es mataven bous ni vedelles. Els primers bous, vaques o vedelles que es mataren costaren molt de vendre. La gent trobava que era fastigós; una bestiassa tan grossa i una carn tan sagnosa, tan vermella, feia fàstic. Els bous i vaques, si algun s'havia de matar per haver-se trencat una cama o per vell, anaven a parar, també, a la riba de can Puigjané, com els cavalls, matxos i burros. Preferien un tros d'arengada rovellada a un tall de bou. Manca de costum i poca habitud de viatjar fora del radi de la comarca. Si algú volia carn de bou l'havia d'anar a cercar a Barcelona; només hi havia moltó, cabra o crestat, i qui havia menjat estofat de bou trobava que no era tan bo." (p. 132)

"Es fundà el Círcol Republicà Democràtic Federal i tingué el seu hostatge al carrer de Sant Pau; la sala de cal Cabo aviat fou petita per la crescuda que contínuament feia l'entitat. Nodriren la Biblioteca una obra de cada soci, condició obligatòria per a entrar soci. No cal observar que hi havia un aplec de tot lo publicat per entregues. Els demòcrates i republicans eren senyalats per la gent d'ordre, això és, reaccionària, conservadora i carlina, com a gent perillosa, que volien "la repartidora" i que calia exterminar per tots els mitjans." (p. 155)

"La fundació de l'Acadèmia de Belles Arts. L'Acadèmia de Belles Arts fou començada per Ramon Quer, Joan Figueres, Joan Vila i J. Espinal, en una sala i alcova del tartaner Silvestre, del carrer de St. Pau. Una tarima rotativa i quatre cavallets i taulers servien per a dibuixar al natural, quan algun captaire de cap artístic i barbes estarrufades es llogava als vespres per a servir de model. Allò més que una entitat era una reunió d'amics per aprendre art. Una vegada es féu tracte amb un dels models de melenes llargues i barba descuidada. L'home, a la nit, es presentà amb el cabell tallat i pentinat, la barba escursada i polida. Se li digué que no servia per model i l'home encara no deu haver entès que havia perdut en art el que havia guanyat en higiene. L'art té això." (p. 173)

"...la primera instal·lació industrial col·lectiva que va fer-se a Sabadell: la dels tiradors o estricadors que el gremi de paraires va construir en 1565, en lloc situat a les afores de la vila, entre el camí del Safaretx i el que havia d'ésser carrer de Sant Pau." (p. 207-208)

Segle XVIII: "...que havia de dir-se carrer dels Estricadors però que en el mateix segle va prendre el nom de carrer de Sant Pau, a causa de passar-hi el camí que menava a Sant Pau de Riusec." (p. 276) "Segons aquest acord, l'any 1845, es van adquirir, per edificar corrals i escorxador, terrenys situats al Pla de les Basses, que amb el temps havien de formar la banda N.O. de l'encreuament dels carrers de Madoz i Sant Pau." (p. 322)

"Aquest gust pel teatre va fer que els sabadellencs experimentessin la necessitat de tenir un edifici a posta i en 1839 es va formar una societat per a la seva construcció. El teatre va aixecar-se al carrer de Sant Pau, en el lloc que ocupa el Principal d'avui dia." (p. 325)

"No ha d'estranyar-nos que el carrer del Sol i la seva travessia apareguin més tard que altres carrers d'aquest barri, perquè la multiplicació de cases va fer-se a partir del carrer de Sant Pau. D'ell va avançar el moviment de la construcció cap al que havia d'ésser la Rambla,..." (p. 331)

El 1894: " El Círcol [Sabadellès o Casino] va demanar a l'Ajuntament que empedrés la part del carrer de Sant Pau, davant del casal, que la societat prendria compte de pagar les dues terceres parts del cost de l'obra. Aquest exemple va ésser seguit pels veïns del carrer de les Tres Creus, d'entre els carrers de Blasco de Garay i de Lluïsa Fernanda. Amb això es va establir la costum de repartir el cost dels empedrats entre els propietaris i l'Ajuntament." (p. 387)

"Cert que Sabadell, per anys i panys, tingué teatres, però fins a l'edificació del Principal no pot dir-se que n'existís cap amb cara i ulls, o sigui, d'instal·lació ben feta i apropiada; les funcions eren donades en locals més o menys espaiosos i sempre per grups d'aficionats a l'art escènic. La construcció del primer Teatre Principal (1839) féu canviar el caràcter de tots els existents per imprimir-hi un prestigi tan cert com fins aleshores aquí desconegut. [...] El Teatre Principal era notable a tot ser-ho: per elegància de la construcció, pel luxe dels pintats, per les instal·lacions, per la concurrència que hi fou habitual i pel lloc cèntric que sempre més havia d'ocupar. Encara pot afegir-se que els elencs dramàtics i lírics que hi actuaven, sempre foren triats els millorets existents, quan no els més notables de Barcelona." (p. 93-94)

1628: "12 Abril. No bastando muchas procesiones de rogativas por agua, dos días atrás se hizo una muy penitente a San Pau de Riusech y, como oy huviese llovido, se atribuyó a ella. En acción de gracias deliberó el Concejo que anualmente en este día se reiterase la misma, cantándose allí una misa solemne." (p. 54)

1635: "Por este tiempo un pastorcillo encontró la imagen de la Virgen María, que se le dió el renombre de Riusech por venerarse en el altar mayor de la Iglesia de San Pablo de este nombre. Fue hallada entre paredes debajo de una como sepultura, donde estaba escondida más de 300 años atrás, según se pudo colegir de una escritura que tenía. Oy se la venera con fiesta especial en otro de los Domingos de Mayo." (p. 63)

1134: "[...] diremos que tantas cessiones y pretensiones y, principalmente, la hecha a favor de los Templarios, que tanto eran deseados y venerados, prueban de quanta importancia era su feudo que, ciertamente, no comprehendía las solas paredes del Castillo. En su recinto se comprehendería el lugar donde oy vemos edificada la muy antigua parroquial Iglesia de San Pablo, Obispo de Narbona, que llamamos de Riusech, situada en el término de Sabadell, que se extendió con dicho territorio en 1471. Esta Iglesia de San Pablo tal vez es obra de dichos Caballeros Templarios [...]" (p. 55)

Altres fonts bibliogràfiques